Hem entrat de ple en l’època d’enxampar els temuts refredats. De fet, hi ha alguns que comencem amb el primer descens de la temperatura, i no els deixem anar fins que comença la primavera. La tardor i l’hivern ens porten el fred, el vent i la pluja, i el nostre organisme es ressent, originant els constipats que, en molts casos, vénen acompanyats d’infeccions víriques o bacterianes.
La majoria de símptomes que es produeixen quan estem passant un refredat es manifesten a través de la boca. Tos, acumulació de mocs… tot això pot venir per una infecció produïda a la gola als pulmons…, per això, quan ens rentem les dents, no és estrany que alguna resta de “bichito” quedi entre les fibres. Per molt que intentem netejar-nos amb cura i profunditat, és molt recomanable que canviem de raspall una vegada hàgim superat el refredat.
És cert, no obstant això, que en el cas dels virus és menys probable que aquests segueixin resistint després de la neteja dels raspalls. No és el mateix que amb els bacteris, per exempleels que ens poden provocar problemes en la gola, que sí resisteixen durant més temps i poden sobreviure al nostre raspall, tornant a envair-nos o, fins i tot, contagiar a un altre raspall.
Però, com moltes vegades, no sabem exactament què és el que ens ha provocat el malestar, el més recomanable, sens dubte, és canviar el raspall per assegurar-nos que tot està en ordre i que els contagis ja no són possibles.
A més de canviar de raspall després de superar un refredat, hi ha un element que podem usar diàriament i que ens ajudarà a protegir el nostre raspall. Es tracta de les cobertes que acompanyen, normalment, als raspalls de dents.
Aquestes cobertes són ideals para quan sortim de viatge i el nostre raspall va en contacte amb altres articles d’higiene personal. Però també per al dia a dia, ja que ens ajuden a preservar-los d’agents molests i externs: la pols, algun insecte… Fins i tot del frec amb altres raspalls que comparteixin recipient amb el nostre.
Però no oblidem que aquestes cobertes també necessiten la seva cura.
Una vegada ens hem rentat les dents, hem de sacsejar el raspall en la vora del lavabo i comprovar que no queden restes orgàniques, ja que acabarien contaminant-lo, i molt més si el cobrim amb la coberta. La majoria d’aquests protectors disposen d’orificis i foradets perquè el raspall es ventili mentre no l’emprem, però és necessari assegurar-nos que l’hem netejat en profunditat.
Esbandir amb aigua, també, la coberta, pot ser una bona idea, i així impedirem que “éssers indesitjables” s’instal·lin al nostre raspall i que després puguin passar de la coberta a la nostra boca. Almenys fins que ens toqui canviar-lo (cada tres mesos és el termini recomanable).
